Recomenació especial al llibre "PADRE RICO, Padre pobre" de T.Kiyosaki:
Explica, en versió de la seva biografia, els avantatges d'aprendre de dos pares diferents; un que li ensenya que millori la seva inteligencia financera (el ric) i l'altre, que li educa perquè estudi molt i aconsegueixi una feina estable ("el pobre" o de classe mitjana).
Segons l'autor, la clau per tenir una llibertat financera, és desprendre's de qualsevol feina que es depengui d'un cap o sigui, una feina estable, ja que ens pot limitar molt alhora d'aconseguir ingressos i portar-nos a un endeutament constant.
Les diferencies més imporants en quan a treballador i propietaris d'actius (empresari), és la següent:
L'ordre econòmic de qualsevol assalariat és:
Ingrés,
Impostos i
Gastar. O sigui, que en una nomina disposem dels diners un cop s'han deduit tots els impostos directes, i finalment ens queda el net per poder gastar. SENSE PODER-HI FER RES MÉS.
L'ordre econòmic de l'Empresari és:
Ingrés,
Gastar i finalment
l'Impost, que grava sobre el resultat net.
Per tant, és evident que l'assalariat no pot jugar amb pagar menys impostos, perquè aquests li treuen directament de la seva nomina CADA MES. En canvi, un empresari pot disposar de l'ingrés (sense impostos), gastar i finalment, pagarà els impostos en funció del resultat net, deduïnt les despeses.
L'autor parla que principalment cal saber gestionar el nostre propi capital, els nostre ingressos, les nostres inversions i les nostres despeses.
En aquest mon tothom té dos coses a disposar: la ment i el temps. Cadascú ha de ser responsable de com gestioni la seva inteligencia i com volem gastar el nostre temps de vida.
