Acabo de llegir aquest llibre, i deixo les millors frases més interessants:
"El bon client del banc és el que no té diners, perquè és el que li paga interessos.”
“Quan deus un milió d’euros al banc, tens un problema. Quan n’hi deus deu, el problema el compartiu entre el banc i tu, però quan li deus cent milions d’euros, el problema és del banc."
“La crisi, en si, no és res negatiu. Quan dius que estàs en crisi, és bona o dolenta? Perquè moltes vegades, d’una crisi, en sorgeixen les grans idees, o una empresa surt reforçada.”
“Quan es preguntava al ministre si hi hauria crisi i ell deia que no, feia el que havia de fer des d’un punt de vista de responsabilitat, i així entrem en el que podem anomenar una “veritat incòmoda” o una “mentida còmoda”.
“Sempre has defensat l’ús de la targeta de crèdit. I tant. Perquè quan portes diners a la butxaca, et cremen. No t’ha passat? Portes les butxaques plenes de monedes i.. “Ja et convido jo, que tinc monedes”. Ja veus quina ximpleria. I tothom “Ah, doncs si tens monedes, paga tu”. I si surts amb moltes bitllets a la cartera, és més fàcil que caigui un caprici.. fins i tot és més fàcil que diguis: “Anem a sopar”. Si no, vas fent la vida rutinària. Però quan tens diners, és més fàcil gastar-ne. Podríem dir que els diners són inflacionaris.”
Sobre aquesta última afirmació, voldria comentar-ho. És cert això? Que quan tenim diners en efectiu, gastem més? O gastem de forma més espontània?
Sobre aquesta última afirmació, voldria comentar-ho. És cert això? Que quan tenim diners en efectiu, gastem més? O gastem de forma més espontània?
