Ja aniré incorporant publicacions meves, però de moment deixo un enllaç que m'ha semblat molt interessant fer-ho públic, extret de la següent font, que parla de la inteligencia emocional: que hem de ser interessants i alhora interessant-nos per la resta, de forma natural i sense arrogàncies.
Estic totalment d'acord Albert, per tindre una adecuada conversació tan important es sé interesant com estar interesat.
ResponEliminaSi un esta interesat, els seus gestos, les faccions de la cara, tota la energía del cos es centra en escoltar i entendre, i al mateix temps l'altre o rep directament (recordem que encara que no ens agradi som animalets... i com a tal tambe tenim lo que es solen anomenar "senyals de calma" com els gossos, gats, cavalls... son petits gestos, expresions facials o corporals de les que no tenim control, es a dir son moviments inconcients, que denotan el nostre estat d'anim o la nostra comoditat o incomoditat amb un moment; mirar altres llocs, creuar els braços sobre el pit, les mans...) l'altre rep inconcientment aquesta informació, perque tots les tenim innates, ya les coneixem, si observem a un bebe veurem que ell sap i enten aquestes senyals...som els adults que amb els anys anem perden aquesta facultat pero en el inconcien si les percibim i si les recordem.
Depenen de l'energía que rebem de l'altre actuarem i, o be ens posarem a la defensiva per protegirnos o be ens obrirem a l'altre.
Quan les senyals son d' obertura tot flueix i els dos interlocutors estan interesats e interesants i entre ells es crea una nova forma de conecció molt mes fluida, oberta i sincera.
Aquest es el principi d'una gran comunicació.
Petons!
Si, et dóno la raó, que caldria potenciar la comunicació innata, i aprendre de la bona educació d'alguns animals.
ResponElimina